La gàbia daurada

L’Intèrpret reestrena “La Gàbia Daurada”, primera òpera infantil escrita i produïda a Lleida

Amb música de David Esterri, llibret de Pere Pena i decorats de Víctor Pérez Pallarés, la producció posa en escena un muntatge amb 150 cantants i músics.

promo XXSS lagabia 04

“La Gàbia Daurada”, la primera òpera infantil escrita a Lleida, es tornarà a representar a l’Auditori Municipal Enric Granados els propers 28 i 29 d’abril a les 20.00 h. Amb música de David Esterri i llibret del poeta Pere Pena, l’obra és una producció sense precedents de l’Escola de Música L’Intèrpret, que forma part dels actes de celebració del vintè aniversari del centre.

L’orquestra simfònica de L’Intèrpret, cors i solistes infantils i juvenils de la Coral Shalom, la msoprano Ulrika Strömsted, el tenor Xavier Mendoza, el baix Josep Ferrer i l’actor Joel Piqué, interpretaran l’òpera sota la direcció escènica de Lluís Canet, la musical de Joan Pagès i entre els decorats que ha dissenyat el pintor Víctor Pérez Pallarés. Una peça inèdita, doncs, escrita, interpretada i produïda íntegrament per artistes i músics lleidatans, que compta amb la inestimable col·laboració de la Coral Shalom.

“La Gàbia Daurada” explica la història de la Llum i en Trencanous, dues bèsties salvatges que arriben a la ciutat, tot fugint d’una cacera. Interrompen l’assemblea dels animals que discutien sobre el tracte que reben dels humans i obren una altra visió sobre les condicions de la vida urbana. “La Gàbia Daurada” no és només, però, un relat d’animals, és una faula sobre la vida fàcil i el risc de la llibertat, sobre el desig i la realitat. El reixat d’una gàbia pot ser, de vegades, tan invisible com una gran ciutat i tan quotidià com un sofà.

{vimeo}214151555|500|281{/vimeo}

Aquesta òpera infantil és una de les dos grans produccions de l’Escola de Música L’Intèrpret dins el programa de commemoració del seu vintè aniversari. Al mes de juny el centre també portarà a escena “Rubab, el misteri de l’instrument prohibit”, un musical de gran format escrit per Ramon Molins, amb música d’Antoni Tolmos.

 

 –